|
Em declare consumidor habitual, quasi entusiasta, dels llibres de butxaca. Per això salude amb vertadera alegria l’atreviment del Grup 62 de llançar el segell labutxaca amb una selecció de textos i una campanya de màrqueting molt potents. La Magrana anuncia que també traurà aquesta tardor una col•lecció en format econòmic, i de segur que es produiran altres moviments més o menys agosarats en aquesta línia que vol (i segurament pot) revitalitzar el panorama editorial a casa nostra. Dit això, em pregunte si el mercat està suficientment madur per, d’una banda, absorbir i pair aquesta ingent quantitat extra de novetats; i, de l’altra, per tractar l’edició de butxaca com pertoca.
Durant les primeres setmanes de vida de labutxaca (sí, ja sé que és poc de temps per fer valoracions, però ja es poden intuir tendències) hem pogut veure com els primers títols es col•locaven en les taules de novetats de moltes llibreries de forma destacada, desplaçant (l’espai disponible, heus ací el drama, continua sent el mateix) les edicions de tapa dura o rústega. Això ha estat decisiu perquè obres de Murakami, Auster o Teixidor hagen anat directes als primers llocs de les llistes dels més venuts dels diaris, una anomalia més: per què, doncs, no hi figura mai cap llibre juvenil, quan sovint venen molts més exemplars que la majoria de llibres «per a adults»?
Els llibres de butxaca proporcionen una segona vida als textos escollits i acostumen a exhibir-se en les llibreries en una secció pròpia, específica, distinta. Però, a més (i aquest és el gran repte del sector) en molts altres punts de venda, llocs transitats en què un vianant es pot convertir, de cop i volta, en lector.
L’edició de butxaca en català ha de mirar de fit a fit la butxaca en castellà, no competir amb l’edició ja existent en llengua catalana. Aquest és el mercat que cal crear i conquerir, el mercat en què el llibre de butxaca assoleix la dimensió que li correspon i en el qual pot acomplir la missió que seria desitjable i que li hem d’exigir: crear nous lectors, no (només) substituir els que ja existeixen.
Ho aconseguirem?
|
Blog Joan Carles Girbés
