 |
| Joan Solà, al Palau de la Música. |
El Premi d’Honor de les lletres Catalanes 2009, que atorga des de 1969 Òmnium Cultural, enguany ha recaigut en el filòleg i lingüista Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940), en reconeixement a tota una vida dedicada a la llengua, des de les entranyes de la gramàtica i la sintaxi fins a la docència universitària.
Joan Solà ha afirmat que “aquest és el premi més gran que podia rebre com a reconeixement a tota una vida”. Respecte l’estat actual de la llengua catalana ha apuntat com a prioritàries les necessitats d’aspirar ala màxima independència política i tenir una llengua “rica que no coixegi”.
Catedràtic de la UB, Joan Solà és considerat el més prestigiós lingüista en actiu, i recentment havia estat escollit vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.
Joan Solà ha rebut el guardó en un emotiu acte de lliurament al Palau de la Música Catalana de les mans del president d’Òmnium Jordi Porta i de la secretària del jurat Laura Borràs. La resta del jurat el formaven Vicenç Villatoro, Josep M. Roig i Rosich, Salvador Alegret, Josep M. Domingo, Salvador Cardús, Pere Tió, Damià Pons i Pilar Garcia Sedas.
L’acte, a més, ha recordat dues efemèrides: els 150 anys des de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859) i el 90è any del naixement de Joan Brossa (1919-1998). També hi ha hagut alguna aclucada d’ull a l’obra de Joan Alcover (1854-1926), de qui es commemora el centenari de la publicació del llibre Cap al tard, a Josep Carner (1884-1970), que va néixer fa 125 anys; a Carles Riba (1893-1959), en el cinquantenari de la seva mort; o a les melodies de la Nova Cançó, en els cinquanta anys del naixement d’aquest moviment cultural.
El premi s’atorga a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. El premi té una dotació de 30.000 € i l’entrega d’un guardó obra d’Ernest Altés.
Biografia de Joan Solà i Cortassa
Neix a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 1940. Estudia Magisteri a Lleida i el 1965 obté el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on també realitza el doctorat en Filologia Catalana (1970). Posteriorment amplia els estudis en Lingüística General a les Universitats de Reading i d'Exeter (Gran Bretanya).
Des de 1966 és professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona i a finals de 1983 obté la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la mateixa universitat. També ha estat professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, públiques o privades, com a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1970), a l'Escola de Mestres Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), a l'Escola de Periodisme de l'Església (1967-1969), a la Universitat d'Estiu de Prada (1971), a la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), a la Universitat d'Estiu de Lleida (1995), a la Universitat Rovira i Virgili o a la Universitat de Girona. A més ha impartit màsters i postgraus de Lingüística Aplicada, d'Edició i de Lexicografia.
Tenint com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky, Joan Solà s'ha convertit en un referent en el món acadèmic i en el panorama intel·lectual català. La seva presència és habitual en els congressos internacionals de Llengua i Literatura Catalanes. Des de 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. També forma part de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO.
És autor d'una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Entre d'altres, és codirector amb, Jordi Mir, de l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (primer volum aparegut el 2005), editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de la Gramàtica del català contemporani (2002). També ha fet tasques d'assessorament lingüístic, com el conegut mètode multimèdia Digui, digui de català per a estrangers (1984), a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1995), en el Consorci per a la Normalització Lingüística (des del 1991) i a la Caixa.
Paral·lelament, porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació. Des de l'any 1974 ha publicat més de 800 articles en la premsa diària. Cal destacar els publicats al Diari de Barcelona, El Món i, preferentment, a la columna Parlem-ne, del suplement Cultura del diari Avui. I, encara, ha estat col·laborador al programa Bon dia, Catalunya de TV3 entre 1994 i 1997 i també ha participat en tertúlies radiofòniques.
Entre els premis obtinguts, cal mencionar: el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua. El 2005 rep la Creu de Sant Jordi. És soci de l'AELC.
Font: Associació Descriptors en Llengua Catalana
|
