|
La tardor es viu, al País Valencià, amb una intensitat literària desmesurada, excessiva. Les xifres no enganyen: entre finals d’octubre i finals de novembre s’han donat a conèixer el nom dels guanyadors (deserts a banda) de 15 (15!) dels premis literaris més importants del país, que reparteixen ni més ni menys que 189.000 (189.000!) euros entre els escriptors que, al parer dels diversos jurats, ho han merescut.
Els Alfons el Magnànim (poesia i narrativa), els Octubre (poesia, narrativa, assaig i teatre), els Ciutat d’Alzira (narrativa, divulgació científica, assaig, infantil, juvenil, poesia i teatre) i els de Gandia (poesia i narrativa) han estat l’aparador d’una voràgine literària gràcies a la qual els afortunats (i afortunades) han ocupat un petit però merescudíssim espai als mitjans de comunicació, fins i tot (o sobretot) als valencians, els més refractaris (però no els únics) a parlar de llibres, ben especialment quan estan escrits en aquesta malmesa llengua.
Una voràgine que permet que institucions públiques i privades de molt diversa procedència invertisquen (recordeu: 189.000 euros) en aquesta cosa tan rara que anomenem “literatura”. Però una voràgine, no ens enganyem, que té més de mirall que de realitat: ens falten els lectors, i per aconseguir guanyar-ne necessitem com l’aigua, i durant tot l’any, la complicitat dels mitjans de comunicació, l’esforç de discriminació positiva dels llibreters i la convicció i l’empenta de les autoritats polítiques. I això, del País Valencià estant, sembla (és) utòpic. Perquè després del miratge tardorenc arriba el fred hivern. La realitat.
|
