El conseller Tresserras debat amb pensadors les relacions entre cultura i política

Fer que part de l'alta cultura esdevingui popular

Aconseguir que almenys una part de l’alta cultura esdevingui popular. Aquest és l’objectiu que es fixa el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, per posicionar el país en l’avantguarda de la creativitat en un context global de desconcert i canvis accelerats. Ho va concloure al final de la taula rodona que amb l’enunciat de "Política i Cultura. Es necessiten, es rebutgen, es manipulen?" va compartir el 15 de maig a l’Ateneu Barcelonès amb l’escriptor i un dels principals tèorics sobre polítiques culturals, Xavier Bru de Sala; el delegat a Madrid de La Vanguardia, Enric Juliana, i el filòsof, Ferran Sàez.

Gerard Gort // Sebastián Scarso

Ferran Sàez defensa la tesi que la cultura encara no s’ha adaptat al nou paradigma que planteja la postmodernitat i que es caracteritza per “l’abundància d’informació i la fi dels grans relats que dóna lloc a una constel•lació de discursos”. Considera que cal refer la dualitat entre l’esfera pública i privada i que la incidència de la política en la cultura serà cada cop més residual, atès que creu que les transaccions intel•lectuals seran gairebé totes de caràcter privat a molt curt termini. “El gestor públic cultural només farà el que no pugui fer la societat civil; per exemple, continuarà fent biblioteques”, diu Sàez. Reserva als gestors públics exercir de nucli regulador de l’acció cultural i complementar les iniciatives que sorgeixin de la societat civil.

Per Bru de Sala el de Sàez és un discurs antic i reflexiona sobre que el debat important no és el de la cultura feta en català o en castellà ni entre una o altra capelleta. “El debat transcendent és entre l’enaltiment de la mediocritat i l’aspiració a l’excel•lència”, assegura. Augura que les noves modernitats, la irrupció de les indústries culturals i la cultura de masses no acabaran amb les jerarquies culturals. Després d’uns anys marcats per la subordinació de la cultura a la política Bru de Sala creu que el Consell de la Cultura i de les Arts obre una nova etapa. L’escriptor subratlla que la cultura s’ha d’entendre com a factor estratègic. Argumenta que els creadors de les més diverses àrees cada cop s’aïllen menys i treballen junts, fins i tot amb científics, i que això és altament positiu perquè incrementa les potencialitats creatives. “No hem d’aspirar a ser competitius sinó capdavanters, és a dir, el referent dels països que copien models”. Bru de Sala reivindica subvencionar fortament l’alta cultura com una estratègia de país: “Igual que la recerca i les universitats necessiten molts diners públics; la cultura, també”.

Enric Juliana, des de la perspectiva de la distància geogràfica, té clar que en aquesta legislatura la cultura té un paper molt més rellevant en l’agenda política fins al punt que va ser un element que, a diferència d’altres vegades, es va posar sobre la taula en les negociacions per formar el govern. Per Juliana Catalunya necessita aliar-se amb altres cultures i administrar bé aquestes amistats. Lamenta el catastrofisme que alerta a tothora del risc de desaparició de la cultura catalana: “aquesta tendència al ploriqueig no és gens estimulant”.

El conseller Tresserras vaticina que els canvis encara no han acabat sinó que s’acceleraran més en els pròxims anys i creu que el principal risc per a la cultura catalana seria negar-se a canviar. En aquest sentit aposta per no renegar de la tradició però sí per enfocar el debat cada cop més en clau únicament de futur. “Regir-se pels vells indicadors ens pot allunyar de la cultura emergent en construcció”, diu Tresserras. “No es pot apostar per un producte de dubtosa qualitat només perquè sigui en català; això degradaria el nivell de la cultura catalana. Ens hem de basar en termes d’excel•lència”. Tresserras pensa que els intel•lectuals han de fer la transició d’analistes de la realitat a crítics de la cultura per ajudar els consumidors a seleccionar d’entre una oferta cada cop més àmplia.

Sobre les polítiques del Departament diu que han de tenir voluntat nacional i ambició partint d’una mirada de la cultura molt ampla. I matisa que s’ha d’evitar actuar com un estat prescriptor tot i que reconeix que la temptació sempre hi és. “Ens interessa intervenir en tota la seqüència de la creació: des de la producció a la distribució i la divulgació”. Opina que el Consell permetrà la màxima llibertat de creació mentre que el Departament ha d’intervenir amb contundència i energia però amb total transparència. Vol que se sàpiga sempre quants diners es distribueixen i amb quines finalitats. Per això es proposa generalitzar els contractes-programa. “La virtut de la transparència és que sotmetem les apostes que fem a la mirada pública”, comenta Tresserras.

Bru de Sala assenyala que “el país que de més massa crítica disposi, més possibilitats tindrà d’esdevenir capdavanter”. És conscient que una part de l’alta cultura sempre serà minoritària però defensa que n’hi ha que és d’una gran accessibilitat pel gran públic i que cal posar els mitjans necessaris per fer-la arribar a la gent: “Als Estats Units, on tot sembla dominat per la llei del mercat, també és on més es reconeix la qualitat; aquí, s’han de reconstruir aquests filtres”. Tresserras avala la idea com l’hortizó al qual apropar-se. “Tot i que es fan esforços en aquesta direcció, des de l’art i la ciència, encara hi ha una certa incapacitat per fer-se comprensibles; i això és culpa tant dels receptors com dels emissors; cal un gir per canviar-ho”, explica el conseller. Amb les idees clares d’on es vol arribar falta ara el més difícil: dissenyar i desplegar les fórmules per convertir-les en realitat tangible.