El futur de les discogràfiques passa per oferir serveis de gestió integral als artistes

El futur del sector musical, a debat

Un moment de la presentació de l''Anuari'.

El sector de la música a Catalunya està en crisi per la dràstica davallada en la venda de discos (ha caigut un 35% en els últims quatre anys) i ha perdut pes específic en el conjunt de l'estat espanyol: el 2006 va passar del 18 al 8´5%, a causa de la venda de Vale Music a la multinacional Universal. Tot plegat, especialment les noves tecnologies i les descàrregues de música a internet, obliga el sector a una reconversió urgent que li permeti fer front als nous reptes del sector en un context de canvis accelerats i de radicals modificacions en les formes de consum i venda de música. La presentació de l'Anuari de la Música que edita el Grup Enderrock va aplegar el 10 de juliol representants del sector i l'administració per analitzar els resultats del treball i radiografiar l'estat actual de les coses per apuntar possibles vies de futur.

Gerard Gort (text) // ACN (fotos)

En contrast amb les dades negatives que reflecteixen la crisi del sector i la imperiosa necessitat que es modernitzi per afrontar els reptes que planteja una etapa de canvis accelerats en les formes de venda i consum de música, l'Anuari també recull algunes dades que inviten a l'optimisme. Així, per exemple, els segells independents van augmentar la facturació un 7%, passant dels 28 milions d'euros del 2005 als 30 del 2006. La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va recaptar durant l'any passat 101´7 milions d'euros en concepte de drets d'autor als Països Catalans, un 8% més que en l'exercici precedent. La producció de discos en català va créixer un 7% i va assolir la xifra històrica de 480 referències. A més ha augmentat la diversificació de les produccions, especialment hi ha més cançó d'autor, de música folk i de jazz. Altres contrapunts significatius són que al País Valencià es va doblar el nombre d'edicions discogràfiques en català i que la música en directe experimenta un continuat creixement a l'alça, amb especial incidència dels festivals. També es va incrementar la contractació d'orquestres i diversos músics han començat a fer servir les noves tecnologies per promocionar-se, per exemple, a través de la xarxa.

Albert García, president de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), argumenta que cal contextualitzar el moment que viu el sector a Catalunya en el marc global, atès que els problemes són els mateixos i que cal un canvi d'estructura a tots els nivells. "La indústria plora pel que perd però el que cal és lluitar per crear una nova indústria que ens doni beneficis des d'altres plataformes", comenta. García diu que els concerts en directe tenen bona salut i que encara poden augmentar molt més. Entén que les noves tecnologies permeten a la gent que li agrada la música accedir a una oferta molt més àmplia de manera que serà més fàcil que trobin allò que els agrada. En aquest sentit García vaticina que les sales de música en directe de petit format tenen un gran futur.

Per la seva part, Josep Gómez, vicepresident de l'APECAT (Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya), subratlla que tot i la pèrdua de pes de la indústria discogràfica catalana ha crescut la producció global en català i que les vendes van funcionar molt millor el 2006 que no el 2005, amb la qual cosa diu que "les empreses hem afinat més en les nostres apostes". Gómez considera que l'elevat nombre d'artistes que opten per l'autoedició no és cap novetat sinó que es tracta d'un fenomen que sempre ha existit. Tot i recòneixer que el sector potser no ha sabut reaccionar a temps als canvis manifesta que ara sí que es comença a notar una reacció positiva per part de les empreses. "El sistema serà cada cop més complex i hem de passar de venedors de productes a gestors de projectes", sintetiza. En aquest sentit diu que les discogràfiques es convertiran en empreses de música que oferiran molts més serveis als artistes: agència de contractació, management, recerca de nous canals de venda, promoció, marxandatge, venda d'entrades i gestió de drets. Sobretot Gómez creu que la gestió de drets es pot convertir en una font de finançament molt important per a les empreses. El que sí té clar Gómez és que els canvis no faran desaparèixer mai l'edició de registres de la creació.

Carme Zapata va parlar en nom de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASSAC), de la qual és la gerent. Va explicar que les sales passen per un bona situació tot i lamentar la por constant dels responsables a possibles sancions o al tancament per problemes amb la llei. Per això demana que els locals siguin reconeguts com espais culturals per la llei de l'espectacle. En aquest sentit Zapata reivindica que s'acceleri el conveni entre l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri per ajudar econòmicament a l'aïllament acústic de les sales i així no estar pendents de possibles denúncies veïnals per sorolls. Un conveni que segons va dir el Secretari de Cultura del Departament, Eduard Voltas, està pendent que el Ministeri concreti una aportació de 300.000 euros a aquest programa. La Generalitat hi destinarà la mateixa quantitat i l'Ajuntament de Barcelona hi posarà un milió d'euros. Zapata creu que quan aquesta situació quedi resolta les sales es podran concentrar plenament en la millora de les infraestructures i les programacions. També va lamentar l'extensió dels contractes d'exclusivitat de determinats grups que impedeixen que puguin tocar en determinats moments de l'any. Zapata va ressaltar que les sales fan una funció molt important durant tot l'any, però especialment durant l'hivern, quan no hi ha festivals, ja que són pràcticament l'única oferta permanent de música en directe.

Agnela Dóminguez, directora d'Activitats i Comunicació de l'SGAE a Catalunya, va aportar dades estadístiques sobre el sector. L'SGAE té a l'àrea mediterrània, que engloba els Països Catalans, un total de 88.000 socis, un 33% del total. Només a Catalunya hi ha registrades 8.608 obres, de tots els àmbits de creació. Comenta que una de les novetats és que els ingressos dels autors es diversifiquen cada vegada més, malgrat que només un 15% dels que tenen obra registrada poden viure exclusivament de l'activitat creativa.

La Unió de Músics de Catalunya, a través del seu president Antoni Mas, va aprofitar la presentació de l'Anuari per congratular-se del lleuger creixement de les contractacions durant el 2006, que va atribuir en part al creixement de l'oferta. A la vegada, però, va alertar sobre la llosa que representen per als professionals de la música els endarreriments en els pagaments, sobretot per part dels ajuntaments. "Ens tracten com si fóssim una empresa proveïdora de serveis més; però nosaltres tenim el problema que si no cobrem no tenim cap altre ingrés", raona Mas. Va anunciar que després de l'estiu pensen mobilitzar el sector per frenar aquesta situació que diu que ha arribat a un límit insostenible. Fins i tot diu que es donen alguns casos extrems en què són contractats d'un any a un altre per alguns ajuntaments sense haver cobrat l'actuació de l'any anterior. Com a fet positiu del 2006 Mas destaca l'avenç que s'ha produït en la regularització laboral dels músics. Espera que això permeti als músics cotitzar i tenir accés a un seguit de prestacions que fins ara no tenien i que ha portat alguns professionals a jubilar-se cobrant pensions "miserables".

A Eduard Voltas li va tocar parlar en nom de l'administració. El secretari de Cultura va assegurar als representants del sector que a partir de la tardor es començaran a notar de manera efectiva les noves polítiques del Departament en matèria musical. Creu que el fet que l'ICIC hagi creat una àrea específica dedicada a la música, que dirigeix Josep Maria Dutrèn, és ja una demostració de l'aposta per la música. "Ara toca passar de les paraules als fets", va dir. Anuncia que les polítiques que es desplegaran tenen la finalitat de potenciar la música en viu, la digitalització, l'exportació i especialment la difusió. També va parlar de la necessitat de construir un "sistema sonor català" que permeti la consolidació d'un sistema propi del sector, entenent que fins ara ha funcionat més com a subsistema. "Ajudarem més a la difusió que a la producció perquè no volem que hi hagi més quantitat de producció sinó més qualitat i que el que es produeixi es vengui", argumenta Voltas. Des del Departament, va explicar el secretari de Cultura, també es treballa per aprofitar les sinergies entre la branca de Cultura i la de Mitjans de Comunicació. Per exemple va anunciar converses entre el sector discogràfic i la CCRTV per incrementar la presència de les produccions catalanes en els mitjans públics, per convertir-los en plataformes de promoció. Voltas es va comprometre a incidir particularment en la coordinació de les diferents àrees del Departament relacionades amb la música.