La immensa majoria no consumeix cultura

Baròmetre de la comunicació i la cultura

Els llibres són el producte cultural més consumit tot i que només declara haver-ne llegit en l'últim any.

La meitat de la població no llegeix llibres i el 75% o més no va mai al cine, ni a concerts ni espectacles. És una de les principals conclusions de les primeres dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura que elabora la FUNDACC. Són unes estadístiques que no conviden a l'optimisme però que indiquen clarament quina és la realitat a partir de la qual el sector i les administracions han de desplegar, amb més encert que no ara, les estratègies per capgirar aquesta situació. Tot i l'elevat índex de ciutadans que no consumeixen cultura gran part dels sí que ho fan no són consumidors puntuals sinó que tenen uns consums elevats. Es tracta d'un punt de partida fiable, per la minuciositat de l'estudi (40.000 enquestes anuals arreu dels Països Catalans), que ha de permetre afinar més les polítiques de desenvolupament de la indústria cultural i les apostes de les mateixes empreses del sector perquè sovint no es tracta tant d'un problema de demanda sinó d'oferta. El que dibuixa l'estudi són les enormes potencialitats de negoci dels Països Catalans com a un mercat únic al qual adreçar uns productes que sovint s'han limitat a un territori més petit. Un mercat potencial encara poc explotat i que ha de reforçar les empreses locals perquè guanyin musculatura per esdevenir competitives en el mercat global.

Redacció.

Segons les dades de la primera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura la lectura de llibres està sota mínims. L'estudi indica que el 48´4% de la població dels Països Catalans no ha llegit cap llibre en els últims 12 mesos (un 43% al Principat, un 56% al País Valencià i un 45´9% a les Illes Balears). Tot i això és la pràctica cultural més estesa, molt per davant de l'assistència al cinema, als concerts, espectacles i exposicions, que registren índexs de consum ínfims. Tot i que gran part de la població no llegeix la mitjana de llibres llegits en l'últim any per cada habitant és de 6. Les dones que afirmen no haver llegit cap llibre són el 44% mentre que en el cas dels homes el percentatge s'eleva fins al 52%. Pel que a l'edat dels lectors els percentatges de lectura disminueixen a mesura que més gran és la població enquestada.

Per territoris, al Principat les comarques on més gent diu no haver llegit cap llibre són l'Alt Camp (65%) i la Terra Alta (61%) mentre que l'Anoia (36%) i el Pallars Sobirà (36%) són les comarques en què més gent declara haver llegit almenys un llibre en els últims dotze mesos. La mitjana de llibres llegits en l'últim any més alta la registra la Vall d'Aran amb 9´9 llibres per persona, seguida del Pallars Sobirà (9´1), el Gironès (7´9) i l'Alt Urgell (7´8). El rànquing de gèneres literaris més consumits el lidera la novel·la (79´4%), seguit -per aquest ordre- dels llibres divulgatius, l'assaig, els manuals tècnics i professionals, els llibres d'autoajuda, els contes, la poesia i el teatre. El llibre infantil i juvenil tanca el llistat però s'ha de tenir en compte que l'enquesta del Baròmetre només s'ha fet a majors de 14 anys.

A la pregunta sobre la procedència de l'últim llibre llegit un 36´8% diu haver-lo comprat en una llibreria tradicional, el 31% que li van regalar, el 18% que li van deixar, el 7´4% el va agafar en préstec d'una biblioteca, el 6´5% el va adquirir en un hipermercat, el 4´7% en un establiment FNAC, el 2´7% en un quiosc, el 2´5% en botigues El Corte Inglés i un 1´7 a comerços Abacus. La llengua de l'últim llibre llegit és el castellà en un 80% dels casos i del 16´7% en català.

En el cas del cinema els que no hi han anat ni una sola vegada en l'últim any s'eleven fins al 67% i la mitjana de pel·lícules vistes en una sala de cinema és de 3´2 per habitant en el conjunt del territori baròmetre, el nou eufemisme inventat per la FUNDACC per esquivar l'impronunciable Països Catalans i no ferir així sensibilitats dels que de seguida s'ofenen. A les Balears el percentatge dels que no van mai al cine és del 62% mentre que al Principat se situa en un 65%, que s'enfila fins al 70% en el cas del País Valencià. Els gèneres que atrauen més públic són els d'acció i aventures, la comèdia i humor, la fantasia i ciència-ficció i el drama. El 92% dels enquestats que sí han anat al cine els últims mesos ho han fet als multisales mentre que només un 7% ha acudit a sales clàssiques. El baròmetre recull la pràcticament nul·la presència de films en català a les cartelleres. Només el 2´5% dels enquestats diu haver vist l'última pel·lícula en català. Segurament, en bona mesura, perquè tampoc no tenien cap altra opció.

Tot i que molt poca gent va amb regularitat a concerts sí que la majoria de la població escolta música cada dia: un 56% en el conjunt del territori baròmetre. La primera procedència de la música escoltada és la ràdio (44%) seguida d'internet (11´3%), botiga de discos tradicional (10´7%), regal (5´6%) i els hipermecats (3´9%). El gènere més escoltat és el del pop-rock i la música moderna (61´5%), el flamenc i la cançó espanyola (20´9%), la salsa i la música llatina (20%), la cançó d'autor (17´2%), la música clàssica (15%) i la música ètnica i músiques del món (8%). La llengua de l'última música escoltada és el castellà en un 75% dels casos, el català en un 5´3% i les altres llengües representen un 18%. L'assistència a concerts presenta índexs de consum molt més baixos. El 74% de la població no ha anat a cap concert en l'últim any. Dels que sí que hi han anat un 38% ha assistit a actuacions gratuïtes mentre que un 61´7% ho ha fet a concerts de pagament. El pop-rock i la música moderna també lidera l'assistència a concerts (57´5%) per davant de la música clàssica (19´5%) i la cançó d'autor (13%). Els últims concerts presenciats han estat en català en un 16% dels casos, en castellà en un 63% i en altres llengües en un 19%.

Entenent els espectacles com a teatre, dansa i circ el 80% de la població no hi ha anat cap vegada en l'últim any. Dels que sí ho han fet el 77% ha anat a veure espectacles de teatre, un 23% espectacles de circ i un 15% de dansa. En aquest terreny el català guanya posicions i la desproporció amb el castellà és menys exagerada: un 36% ha anat a veure muntatges en català i un 58% en castellà.

Les exposicions també atrauen només públics minoritaris: el 75% no hi va en tot l'any. I els que hi van ho fan pagant només en la meitat dels casos. La majoria de visites són a museus (68%), sales d'exposicions (44%) i galeries d'art (32%). Pel que fa als textos dels plafons de les exposicions hi ha pràcticament un equilibri entre el català i el castellà.

Tot i que el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura recull sobretot dades d'audiència i dels perfils dels consumidors de mitjans de comunicació també vol ser una eina útil per a les indústries culturals del país, atès que el gram mostreig de l'enquesta (40.000 a l'any) i l'amplitud de preguntes que s'hi fan els responsables del sector poden servir per afinar millor les programacions d'espectacles i exposicions i les edicions de llibres i discos. A mesura que el Baròmetre es vagi consolidant de ben segur que s'anirà ajustant a les necessitats de la indústria cultural i guanyarà en precisió.